divendres, 16 de maig de 2008

Les allaus al Pirineu (I)

No podia començar de millor forma que parlant de l'últim tema en què m'he vist inmers; les allaus i de quina forma el bosc pot desenvolupar un efecte protector. Efectivament, el paper del bosc en les zones d'alta muntanya com a protector contra perturbacions abiòtiques (avingudes, allaus, moviments en massa o caigudes de rocs) és contrats per bé que cada perturbacó requereix uns llindars i estructures diferents segons el que vulguem evitar.
A Andorra, les perturbacions abiòtiques (aquelles que no són biòtiques com fongs, plagues, bactèries i malalties en general) cada any causen algun que altre mal. No fa gaire a Santa Coloma (per on es mou el Dani i l'Adri) unes pedres van rodolar muntanya avall. Quant jo estava a Andorra a la carretera de la Massana unes pluges es va emportar la carretera. I a l'hivern, amb milers de persones per la muntanya, amb construccions a peu de pistes, els riscos que poden ocasionar les allaus són CONSIDERABLES.
Una allau és dóna en el moment en que les condicions ambientals són més propícies. A major humitat de la neu major serà el risc i això sol ser habitual en l'epoca de desglaç i es coneixen com allaus de neu humida, habituals als solells de les muntanyes a finals d'hivern. Per contra, en els moments de fortes nevades hivernals, amb freds i acumulacions de neu en obagues, el pes de les capes de gel (ja que la neu s'hi gela prou bé) dóna lloc a allaus de placa o allaus de neu seca. Independentment però d'aquests agents meteorològics (radiació, temperatura, vent, HR%) que incideixen en aquestes propietats de la neu (densitat i cohesió majoritàriament) existeix un grup de factors geomorfològics i botànics. Els geomorfològics inclourien el pendent (entre 25 i 50º molts sensible), la forma del relleu (concau, convex) o la rugositat superficial (afloraments rocosos). En els factors botànics inclouríem la vegetació i la seua estructura i possiblement lligat a això els usos del sòl (ja que l'ús del sòl condiciona la vegetació). La vegetació és per tant l'únic factor sobre el que podem actuar i intentar conduir zones que per les seves característiques geomofològiques i topogràfiques són potencialment inestables a estables a partir del seu maneig.
És intuïtiu i evident que la presència del bosc en una vessant serà bona per evitar les allaus, però, quin tipus de bosc. El correcte fóra parlar d'estructura del bosc (existència d'estratificaciño vertical, presència de clarianes, distribució de diamètres, alçada mitjana de la massa).



Les allaus solen originar-se al que s'anomena timberline. El timberline és el límit superior del bosc i que al Pirineu sol moures entre els 2100 i 2500 m (a Aigüestortes el pi negre arriba gairebé als 2800m). Aquesta zona és la zona on arriba el bosc, per sobre apareixen pastures i matollars. El timberline és sensible al canvi climàtic, molt, ja que és el límit de la vida arbrada i per tant, una cosa quan viu al límit és molt sensible als canvis, per petits que siguin).



De moment em quedaré aquí. Això és molta informació. Demà reenganxaré i ja entraré en el paper concret del bosc i no en generalitats però que serveixen per centrar a qui li pugui interessar.