dijous, 22 de gener de 2009

Pèrdua o guany de biodiversitat? Problemàtica de la hibridació per a la conservació de Sonchus crassifolius, espècie en perill d’extinció segons el de




Pèrdua o guany de biodiversitat? Problemàtica de la hibridació per a la conservació de Sonchus crassifolius, espècie en perill d’extinció segons el decret 172/2008

El decret 172/2008 de Flora amenaçada de catalunya inclou Sonchus crassifolius com una espècie en perill d’extinció. La inclusió en aquesta categoria comporta l’elaboració d’una pla de recuperació de les seues poblacions.

Al Pla de Lleida les zones que no han estat ocupades per l’aprofitament agrícola són un reducte amb un gran valor florístic de les poblacions vegetals associades als medis estèpics d’antany: saladars, siscallars i jonqueres. En aquesta darrera comunitat vegetal s’integra l’asteràcia endèmica ibèrica Sonchus crassifolius Pourr. ex Willd. i que a Catalunya actualment només es coneix de la finca del Prat de Montsuar (La Fuliola-Lleida), per bé que anys enrere també era coneguda d’altres localitats catalanes.

Diverses expedicions botàniques constaten la singularitat de la flora i vegetació present en aquest territori. L’interès científic per les terres urgellenques començar als volts del mes de juliol de 1858 amb motiu de les primeres visites que va realitzar Antoni Cebrià Costa per l’elaboració de la seua obra Introducción a la flora de Cataluña y catálogo razonado de las plantas observadas en esta región. Les seves exploracions per la plana urgellenca li permeteren descobrir l’extraordinària riquesa d’aquests paratges. Joan Cadevall visita la zona durant el 1905 i observa que Sonchus crassifolius és freqüent i abundant (Cadevall, 1915). Altres botànics com Carlos Pau, Frère Sennen, Pius Font i Quer, Josias Braun-Blanquet, Oriol de Bolòs i Francesc Masclans fan palès la importància florística de les terres urgellenques durant el segle passat (Conesa et al. 2000).

La principal causa de la transformació del paisatge vegetal és conseqüència de la construcció del Canal d’Urgell que fomenta un canvi en els usos del sòl, passant d’una agricultura de secà a una de regadiu. L’alteració de les comunitats vegetals permanents de l’Urgell on els sòls tenen unes particularitats destacables fa que Sáez et al. (1998) incloguin dins del seu catàleg de Flora endèmica amenaçada diverses espècies amb poblacions presents en aquests paratges per bé que no inclouen Sonchus crassifolius al no ser un endemisme exclusiu de Catalunya (Conesa et al. 2000).

A més a més de la destrucció de l’hàbitat han sorgit nous problemes de cara a la conservació d’aquest endemisme ibèric ja que viu molt proper a una altra espècie del mateix gènere. Es tracta de Sonchus maritimus subsp. maritimus L. Quan aquestes dues espècies conviuen en espais propers s’hibriden donant lloc al tàxon que pren caràcters intermedis respecte els dos progenitors. Segons Laguna i Atienza (1998) part o la totalitat de les referències del tàxon Sonchus crassifolius es confonguin amb referències de Sonchus maritimus subsp. maritimus però la confusió es deuria a la presència de l’híbrid.

Cirujano (1982) descriu aquest taxon híbrid anomentant-lo inicialment Sonchus x toletanus. Després de diverses revisions Cirujano (1983) l’anomena Sonchus x novocastellanus. Pedrol et al. (2002) citen la seua presència a Bellcaire d’Urgell en un paratge proper a la població de Sonchus crassifolius present en aquella zona.

Per tal de conéixer l’estat actual de la població de Sonchus crassifolius es realitza un estudi sobre la capacitat de producció de llavors, el seu poder germinatiu i la viabilitat dels grans de pol•len per poder discutir sobre l’estat de conservació actual de la població, quantificar l’efecte de la hibridació. Finalment es discuteix sobre la viabilitat de la població, les alternatives a la conservació i la reflexió entorn el paper de l’híbrid.

Concluint...


Aquesta composta que apareix per aquí és la composta endèmica de la depressió de l Ebre que vàrem estudiar en el meu TPT.

Ara es troba en perill d'extinció segons el decret de flora amenaçada de Catalunya. Si la veieu heu d'avisar als agents rurals. Tant de bo n'apareguin plàntules en algun d'aquests espais que han de ser destruïts per la nova variant sud de Lleida. Cal protegir-la al Sonchus crassifolius